Hipòtesis sobre La teoria de cordes

Després d’haver publicat La teoria de cordes a l’entrada anterior, em vaig quedar fascinat però també molt intrigat en la teoria. Així que vaig decidir fer una nova recerca i aquí os deixo els èxits de la meva cerca: dos hipòtesis sobre La teoria de cordes.

Per començar, existeix una altre teoria revolucionaria de unificació anomenada Teoria M, escrita per Edward Witten. Aquesta teoria defineix els elements com que no solament podien ser cordes vibrants, sinó que podien ser objectes d’una dimensionalitat major, els quals van ser anomenats membranes o p-branas. És d’aquesta teoria com a sorgit la següent hipòtesi.

Sembla que el nostre univers podria ser una d’aquestes membranes que floten en un espai de major dimensionalitat, juntament amb altres membranes (que vendrien a ser la de altres universos) i les quals podrien estar xocant indefinidament entre si, generant no solament el Big Bang que va crear el nostre univers, sinó que molts altres Big Bangs amb una freqüència impredictible. Increïble, no?

Llegint això, jo em trec l’hipòtesi de pensar que el fet de que el calendari Maya s’acabi el 2012, potser significa que d’alguna manera o altre, els mayas van poder preveure el moment exacte de l’impacte entre dos membranes? Però clar, caldria pensar que aleshores l’inici del calendari Maya tindria d’haver estat l’inici del nostre univers, i això no es així, ja que aquest inici està datat en el calendari Maya sobre l’any 3000 a.C.

L’altre hipòtesi que os volia comentar, és sobre la possibilitat de viatjar en el temps. Podem dir que existeixen dos tipus de viatges en el temps: els viatges en el temps en un univers mutable o en un consistent. En el cas de l’univers mutable, tot pot passar, seria el cas de que algú viatja al passat i mata a la seva mare, aleshores ell no naixeria. En el cas de l’univers consistent, la persona sempre ha viatjat en el futur o en el passat, pel que fa que totes les seves accions ja estiguin predeterminades, és a dir, que tot el que tingui de fer un en el present, ja ha estat marcat en el futur, que tot el que té de passar, tindrà de passar de forma inevitable.

I aquí trec la similitud amb la teoria de cordes. Segons els científics, tots els problemes de la mecànica quàntica es resoldrien si existís una infinitat d’universos. Si es així, possiblement totes les decisions que nosaltres anem a prendre ja han sigut preses en universos paral·lels o membranes paral·leles, i que si viatgéssim al passat, aquest seria el passat d’una elecció prèviament escollida, i que canviar algú d’aquest passat, podria crear un altre univers paral·lel diferent al present del que em partit. Així podríem dir que la multitud de membranes que poguessin existir, no serien més que reflexos de la mateixa membrana que s’hagués replicat donant lloc a diferents universos – miralls.

També existeix la possibilitat, de que les membranes poguessin ser universos totalment diferents i que mitjançant l’intercanvi de potents ondes gravitacionals (que tindrien la capacitat de viatjar entre membranes) ens poguéssim comunicar amb els possibles habitants d’algun d’aquests universos paral·lels.

Aleshores jo em plantejo: forats negres? Possibilitat de viatjar a un univers paral·lel?